Cançó de tardor

Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.

Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.

Es vesteix de pluja,

pinta al cel la tristor

quan dicta als seus mots

el poema de tardor.

Isabel Barriel